U-S-A

Ho farem simple, dinàmic i categòric. Què he fet des de l'últim post?

Passejades

-Chinatown: El nom et dóna tota la informació que pots necessitar. Xinesos i coses que s'hi relacionen, és a dir, restaurants i botigues amb moltes coses de molts colors diferents però sense res realment útil (excepte una granota de plàstic que flota a l'aigua i mou les potetes com si nedés, "lovely"). 

El més destacable d'aquest barri no són les màfies xineses ni els venedors d'aigua de coco (l'aigua de coco és típica de la Xina? Crec que van una mica perduts). Tampoc ho és l'olor a peix en autòlisi ni el McDonald's tunejat de temple budista. El més destacable és la senyora amb el tatuatge "sanefa de lleopard" a l'esquena. La humanitat té un problema. Tots tenim dret a tenir mal gust, de la mateixa manera que tenim dret a l'habitatge i a anar a Port Aventura un cop l'any. Però, i crec que tots hi estareu d'acord, hi ha uns límits. I que vingui en Freezer i em parteixi per la meitat si fer-se un tatuatge com aquest no sobrepassa  en excés aquests límits.

-Little Italy: El nom també t'aporta tota la informació que pots necessitar a priori. És un conjunt de restaurants italians. Poc més. Té el seu encant. Sobretot quan hi vas unes hores després de la final de l'Eurocopa i tothom porta la samarreta de la selecció italiana i fa cara de "no em toquis massa els pappardelle o faig una puttanesca amb els teus frutti di mare". Però no hi havia només samarretes italianes. Vosaltres creieu que és bona idea anar amb la samarreta de la selecció espanyola per Little Italy aquell dia? Cal? Però clar, els turistes espanyols s'han de fer notar. Enhorabona a tots. Per cert, si algú em torna a felicitar perquè el meu equip ha guanyat l'Eurocopa, em faig l'"harakiri". Que a Chinatown segur que s'hi ha perdut algun japonés desorientat que me'n pot ensenyar. I no, no sóc l'únic espanyol a qui no li agrada el "soccer" dels collons.

Espectacles i esdeveniments

-Cinema a la fresca a Bryant park: un fiasco. Es tracta d'un festival d'estiu. Cada dilluns projecten una pel·lícula. I dilluns passat tocava "The wizard of Oz". No és que em fes especial il·lusió veure-la, però veure una pel·licula a l'aire lliure sempre és una bona manera de passar la tarda. Dic tarda perquè, segons la pàgina web, la pel·lícula començava a les 5pm. Jo vaig arribar 10 minuts abans de les 5 i vaig observar que tothom estava al voltant de la gespa, però que ningú hi entrava. Hi havia gent que estava com en posició per començar una carrera. Vaig suposar que donarien accés a la gespa en breu i que la gent estava tan nerviosa perquè volien agafar lloc. Vaig encertar. A les 5 en punt, per megafonia van dir que ja es podia accedir, i tothom va començar a córrer. Heu vist Jumanji? Recordeu l'escena en què l'estampida travessa la paret de la biblioteca (escena mítica)? Doncs imagineu-vos això amb persones en lloc de rinoceronts i nens en lloc de pelicans (i sí, per mi els nens no es consideren persones). Jo m'ho vaig prendre amb calma, perquè diguéssim que per una persona sola no calen gaires metres quadrats. Em vaig asseure a sobre de la jaqueta (la resta de persones anaven exageradament equipades amb bosses i bosses de menjar, llençols, llibres, etc.) i vaig esperar. Llavors algú va pujar a l'escenari que hi havia sota la pantalla i va començar a parlar per megafonia. Vaig entendre que la pel·licula començava a les 9, i vaig maleir la meva manca de comprensió oral. No podia ser que et citessin a les 5 per començar a les 9. "No way". Així que vaig seguir esperant. Al costat tenia a tres dones amb els seus respectius plançons (tornem a aprendre català, gent!). Van començar a treure tones i tones de menjar i van endrapar com a porcs. Jo m'estava morint de gana, i allò no ajudava. Una hora més tard, la mateixa persona va tornar a parlar per megafonia. Vaig tornar a entendre que la pel·lícula començava a les 9. Vaig fer un "fuck you, motherfucker" per a mi mateix, vaig aixecar-me i vaig marxar. La gent que hi havia al voltant meu deuria pensar: "What is this asshole doing? He's been waiting for more than an hour and he leaves now! What a dickhead...". I tindrien tota la raó.

Com em vaig quedar amb les ganes de veure la pel·lícula, fa un parell de dies me la vaig ficar a casa. Però per seguir la tradició familiar (un tradició que ensenyaré als meus plançons, si en tinc), em vaig adormir (poc després que la Dorothy, que en castellà rep l'esperpèntic nom de Dorita, arribés a Oz).

Dijous projectaven E.T. al Brooklyn Bridge park. Però no hi vaig anar. En part per la meva mala experiència amb l'anterior intent, en part perquè "sunset" no és una hora concreta.

-Nathan's Hot Dog Eating Contest: es tracta d'un concurs internacional que consisteix en menjar tants "hot dogs" com puguis en 10 minuts. Com no podria ser d'una altra forma, aquest concurs es fa el 4 de juliol. Tot i que Coney Island queda una mica lluny de casa meva, no em volia perdre l'espectacle. Hi havia moltíssima gent, de forma que l'escenari em quedava una mica lluny i vaig haver de veure-ho pràcticament tot a través de la pantalla gegant que havien instal·lat. Les dues hores que vaig estar allí plantat em van proporcionar tres coses: una lleugera diversió, un cremada solar al nas i la clavícula esquerra i una sobredosi de patriotisme i clixés americans. A part del concurs en si, l'espectacle va acompanyat de tot allò que necessita un americà com cal per ser moderada i ingnorantment feliç: un "Uncle Sam" amb acondroplàsia, un raper (no confongueu mai "raper" amb "rapist"), els campions mundials de salt en llit elàstic, músics disfressats de l'època colonial, l'himne nacional cantant per una noia jove, un concurs de tir lliure entre un jugador de bàsquet professional i un amateur, animadores, un senyor pèl-roig arrossegant un camió amb els cabells i quatre o cinc persones llençant samarretes des del teulat. 

De tot això, el que destacaria és que el restaurant que organitza el concurs va fer una contribució de 100.000 "hot dogs" al banc d'aliments de la ciutat, perquè hi ha moltes famílies necessitades. Molt bé. Així m'agrada. Un aliment saludable i bàsic. En cap cas es tracta d'una estratagema publicitària. 

-Focs artificals: només val a dir que van ser molt llargs i no van ser massa espectaculars. Com la piromusical de la Mercè, no hi ha res.

Del 4 de juliol, la conclusió bàsica és que no ets una patriota si no crides U-S-A a totes hores, a tot arreu i fora de context si cal. 

Músics de metro

-El primer d'ells és un home que cantava a dos veus. Una d'elles era la seva veu normal i l'altra era una veu a lo Darth Vader. Anava intercalant les veus i cantant cançons folklòriques americanes. Tan bon punt va començar a cantar, tots els del vagó vam començar a creuar mirades de complicitat i somriures que venien a dir: hem de tenir una mica de respecte i no ens en podem riure.

-El segon va ser un home que cantava òpera. Jo estava de peu al costat de la porta del vagó, i ell va pujar i es va ficar just al costat meu. Va encendre l'amplificador i va començar a cantar. Sabeu aquell moment en què una cosa no fa gràcia però tu no pots evitar riure? Doncs això em va passar. El problema era que estava al costat del senyor i que la trajectòria de totes les mirades de la gent del vagó havia de passar per mi per arribar a ell. De forma que vaig haver de reprimir-me. Una mica més i m'agafa un cobriment de l'esforç que vaig fer. Però per ser sincers, l'home ho va fer molt bé i a tothom li va agradar molt.

Curiositats

-Un dia vaig veure un cèntim al terra. No el vaig agafar. Al dia següent el cèntim estava exactament al mateix lloc. A l'igual a Catalunya un cèntim està més de 10 minuts seguits al terra en un lloc transitat sense que ningú l'agafi. Passa la típica senyora que no pot ni caminar i l'agafa amb els dits del peu si fa falta.

-Sabeu que fa poc me'n vaig riure d'una noia "estupenda de la muerte" que va intentar passar la barra giratòria del metro sense pagar prèviament perquè es va empanar? Només diré una parauala: karma.

Per acabar aquesta entrada, voldria enviar un missatge individualitzat. A la persona que va trobar aquest bloc buscant a Google "com desembossar pica barco": ens en fas cinc cèntims, si us plau?