Starbucks i apocalipsi zombie (unrelated)

Jo sempre havia pensat que, havent-me criat a Lleida (clima continental, amb xafogor insoportable a l'estiu, un fred de collons a l'hiver i una boira que ve i va "randomly"), podia soportar el clima de qualsevol ciutat. Pobre de mi. Belfast ja em va demostrar que aguantar el fred durant un període tan llarg no anava amb mi. La nit que vaig anar a Oslo (nit en què jo crec que vaig estar a punt de morir, dos cops), vaig decidir que passava de tornar a sentir -14ºC mai més (la veritat és que a part del civisme, els drets individuals i els beneficis socials, no sé quin al·licient té la gent per viure a païssos nòrdics). Però és que ni massa ni massa poc. A NYC fa dies que no s'hi pot viure. No es pot sortir al carrer. I si surts, has de buscar les ombres constantment. Si pares a un semàfor en vermell, has de fer que el teu cap quedi protegit per l'ombra d'alguna senyal de STOP o algún fanal.  Si no, lipotímia "al canto". La penya aquí porta paraigües a mode de parasol. N'hi ha que es passen i van amb aquell típic paraigües per dotze persones, però ja se sap, això és NYC.

Una de les coses que ha de fer un per refrescar-se és comprar constantment "Iced latte" o "Frapuccino" al Starbucks. De fet, aquí ho tenen muntat de manera que tot l'any, tothom porti un got del Starbucks a sobre tota l'estona. A l'estiu coses fredes perquè fa calor. A l'hivern coses calentes perquè fa fred. I durant primavera i tardor, el que cadascú cregui més convenient per quedar "guachi-piruli" passejant pel carrer. Ara comença a ficar-se de moda el Dunkin' Donuts, on hi venen "Iced tea" per 99 cents més taxes. Més barat és, però no és tan "cool" ni "classy". A mi el que menys m'agrada del Starbucks és que hagis de dir el teu nom per a que l'apuntin al got. A vegades ets l'únic persona a la cua i et demanen el nom. De fet fan cinc preguntes seguides, que els hi surten automatitzades:

-Sorry? (diguis el que diguis, MAI t'entenen a la primera)

-Tall? (no serveix que els hi diguis "small", has de dir "tall")

-With cream on top? (és gratis, clar que en vull!)

-Your name? (aquí tenim conflicte. Si dic Pere, no m'enten ningú. He decidit que a partir d'ara, als Starbucks, jo em diré Peter. Així, amb accent americà (ptr). Per l'amor de Déu, si ni tan sols a Barcelona m'entenien. Que l'últim dia que vaig dir el meu nom a un Starbucks de Barcelona, van escriure "Beren" al got. Quina classe de nom és "Beren"? Que tinc cara d'ayatolá? L'altre dia vaig provar això de dir que em dic Peter, i em van entendre a la primera. El problema va venir quan m'estaven cridant per a que recollís el café i no m'empanava)

-Do you need the receipt? (no, que si al final de mes sumes tot el que t'has gastat a Starbucks, te n'adones que et surt més a compte anar a Roma a fer capuccinos nadant a la "fontana di Trevi" mentre la Laura Pausini i l'Eros Ramazzotti et fan un concert privat. I et sobra per convidar a tota la població de la Toscana a "gnocchi") 

I parlant una mica de tot, he descobert que aquí les alarmes dels cotxes són bastant diferents de les de Catalunya. Com ho vaig descobrir? Perquè un dia entre setmana, des de les 2:30am va estar sonant ininterrompudament i en "dolby surround" l'alarma d'un cotxe aparcat just sota de la meva finestra. A les 8:30 vaig marxar al museu, i l'alarma encara sonava. "Patidifuso". Al tornar del museu, l'alarma no sonava, però el cotxe estava ple de notes del pal: "Fix this fucking alarm, asshole". Crec que aquella nit no va dormir ningú en tot l'alegre veïnat de Sunnyside.

Pel que fa al turista que porto dins, aquests últims dies no ha fet massa perquè ha estat enfeinat amb coses del doctorat. Però me les vaig arreglar per agafar el ferry a Staten Island, que passa a prop de l'Estatua de la Llibertat. El terme "a prop" és relatiu.

També vaig anar a veure el pont de Brooklyn i a un mercat d'Astoria on, a pesar dels 30ºC a què estàvem, venien trossos enormes de bistec amb picant. I un lloc que em va fer molta il·lusió anar a veure, i que estava recomanat a la guia "All you ever wanted to know about NYC and were afraid to ask"... A veure si ho reconeixeu.

I pels que no ho hagueu sentit, l'apocalipsi zombie ha començat. L'altre dia a Miami un home despullat s'estava menjant la cara d'un altre al mig del carrer. A veure quant tarda en propagar-se fins a NYC. Mentrestant, seguiré informant-vos adequadament. Vaig a fer-me el sopar. Veggie burger & Sprite Zero!